Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 29 d’abril de 2013

Els gats que ja no hi son


Això vol ser un record pels que ja no hi son...






En Valent, fill de la Sauri i germà del meu Nekko.  El gat més afectuós de tots els que hem tingut, tant, que espero que això li hagi valgut per a que algú li hagi adoptat... Quasi un any sense tornar a veure'l.





                                                            




I l'Amedio, esquerp com ell sol, però el gat més maco i diferent de tots els que han anant venint.  Una generació més jove que en Valent i que ja fa gairebé tres mesos que no ve.  El gat de la mirada agraïda i neta.

1 comentari:

  1. No sabia que Amedio se habia perdido, vaya con lo bonito que es.
    Me ha gustado mucho tu blog.

    ResponElimina