Això vol ser un record pels que ja no hi son...
En Valent, fill de la Sauri i germà del meu Nekko. El gat més afectuós de tots els que hem tingut, tant, que espero que això li hagi valgut per a que algú li hagi adoptat... Quasi un any sense tornar a veure'l.
I l'Amedio, esquerp com ell sol, però el gat més maco i diferent de tots els que han anant venint. Una generació més jove que en Valent i que ja fa gairebé tres mesos que no ve. El gat de la mirada agraïda i neta.
No sabia que Amedio se habia perdido, vaya con lo bonito que es.
ResponEliminaMe ha gustado mucho tu blog.