Gats salvatges

La Sauri

Aquesta és la mare del corder... bé, del corder no, dels gats... Poc desprès de morir ma mare, va aparèixer.  En principi, la vaig trobar molt lleixa, però amb el temps, he aconseguit trobar-li tot un grapat de punts al seu favor.

En primer lloc, té un munt de colors... és una femella i aquesta és una de les seves característiques.  En aquesta foto, se li pot veure que té cada ull d'un color diferent.  A més, si ens fixem en la seva cara, sembla com si tingués una cremallera invisible i s'haguessin equivocat a l'hora d'ajuntar-la, la pell d'un color per sobre de la boca a una banda i diferent a l'altra i per sota de la boca, el mateix però al inrevés.

Tenim una relació curiosa, jo li dono menjar i ella mira que no hi hagin ratolins i altres bestioles.  Tot i que ja fa temps que portem aquesta relació, no aconsegueixo tocar-la, ni tan sols que s'acosti a menys d'un metre.  Em coneix, però cadascú al seu lloc, jo home, ella gata.

També en té de defectes, el principal es que és una gata amb un gran èxit entre el personal masculí de la seva espècie, o potser que té un gran apetit sexual, no seria cap problema si no fos, perquè està constantment prenyada.

Això vol dir que està ocupada a temps complert, bé cercant qualsevol cosa per posar-hi al pap, o cuidant del seus petits.  Els gats tenen dos parts a l'any, cap a la primavera i a la tardor.  Aquests o bé no arriben a créixer per les pluges o el fred, o altres animals acaben amb ells.  Però els de la primavera, quan està a punt de començar l'estiu apareixen de cop i volta quan ja tenen uns dos mesos i aquí comença una nova historia.